Ajuntament de Sant Boi de Llobregat SEU ELECTRÒNICA
Inici Seu Hora oficial

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

10/17/2019 10:01:33 AM
capçalera01
Sobre la Seu Organització municipal Procediments Serveis
Portal de Transparència. Obre enllaç extern en una finestra nova
Imprimir


Ordenances Fiscals 2008

1.2. Ordenança fiscal general de recaptació i inspecció, i índex de carrers annex a aquesta


Veure document .doc ORDGENER.doc ( 287 Kb)

Veure document .pdf ORDGENER.pdf ( 291 Kb)

Veure document .doc CARRERER 2008.doc ( 178 Kb)

Veure document .pdf CARRERER 2008.pdf ( 64 Kb)

PREÀMBUL

Una ordenança general de gestió, recaptació i inspecció constitueix un element clau en les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i en la satisfacció dels interessos generals als quals aquest, com a Administració pública, està obligat a servir. Amb aquest objectiu d'assolir una major eficàcia i servei als ciutadans es regula l'activitat de l'Ajuntament en els procediments tributaris de gestió, recaptació i inspecció. Així mateix, es configura el procediment sancionador tributari com un procediment separat i independent del de comprovació i investigació.

Els procediments tributaris i l'aplicació dels tributs es regeixen per la Llei general tributària, per la normativa sobre drets i garanties dels contribuents, materialitzada darrerament en l'aprovació d'una llei, per les lleis pròpies de cada tribut i altres normes dictades per al seu desenvolupament i aplicació. Concretament, els procediments de recaptació i inspecció, així com el procediment sancionador, estan desenvolupats per les seves respectives normes amb rang de reglament. En defecte de norma tributària aplicable en aquests procediments regiran, supletòriament, les disposicions que regulen el procediment administratiu comú.

Amb la finalitat d'unificar i coordinar tota la legislació aplicable en els procediments tributaris i facilitar, com hem dit, les relacions entre l'Ajuntament i els ciutadans, es va aprovar l'Ordenança General de Gestió, Recaptació i Inspecció vigent fins aquest moment. Malgrat això, les modificacions legals introduïdes en la normativa en vigor i l'aprovació, en el mes de febrer de 1998, de la Llei de drets i garanties dels contribuents amb l'objectiu de reforçar, d'una banda, els drets dels contribuents i la seva participació en els procediments tributaris i, d'altra banda, les obligacions de l'Administració tributària en ordre a completar les garanties existents en els diferents procediments, fan necessària una adaptació d'aquesta ordenança a les necessitats actuals. Amb aquesta finalitat s’efectua, en el text d'aquesta ordenança, una sèrie de modificacions que completen i actualitzen el text actualment en vigor.

Per tal de fer-nos una idea de l'abast d'aquestes afirmacions, enumerarem, amb caràcter general, les modificacions legislatives que han tingut lloc en els dos darrers anys i que afecten a la regulació dels procediments tributaris que es desenvolupen en la nostra Administració municipal:

1.- Llei 1/98, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents.

2.- Llei 25/98, de 13 de juliol, de taxes i prestacions patrimonials de caràcter públic.

3.- Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

4.- Reial Decret 1930/1998, d'11 de setembre, pel qual es desenvolupa el règim sancionador tributari i s'introdueixen les adequacions necessàries en el RD 939/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament general d'inspecció dels tributs.

5.- Llei 49/98, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1999.

6.- Llei 50/98, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social.

7.- Llei 4/99, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. (Ordre de 14 d'abril de 1999, per la qual s'estableixen criteris per a l'emissió de la comunicació als interessats prevista a l'article 42.4 de la Llei 30/92 ).

8.- Llei 11/99, de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/85, de 2 d'abril, de bases del règim local.

ORDENANÇA FISCAL GENERAL DE GESTIÓ, RECAPTACIÓ I INSPECCIÓ I ÍNDEX DE CARRERS ANNEX A AQUESTA

TÍTOL I. NORMES TRIBUTÀRIES DE CARÀCTER GENERAL

CAPÍTOL I. Principis generals

Secció 1a. Caràcter de l'ordenança

Article 1r.

La present ordenança es dicta d'acord amb el que disposa l'article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, en desplegament del que estableix la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, de la legislació tributària de l'Estat i de les altres normes concordants.

Conté les normes aplicables a l'exercici de les competències del municipi en les matèries de gestió, recaptació i inspecció dels seus tributs propis, així com respecte a les corresponents sancions tributàries.

Secció 2a. Interpretació

Article 2n.

1. Les normes tributàries s'interpretaran en virtut dels criteris admesos en dret.

2. Els termes aplicats a les ordenances s'entendran conforme a llur sentit jurídic, tècnic o usual, segons que correspongui.

3. No s'admetrà l'analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l'àmbit del fet imposable o el de les exempcions o bonificacions.

4. Per tal d'evitar el frau de llei s'entendrà que no existeix extensió del fet imposable quan es gravin fets, actes o negocis jurídics realitzats amb el propòsit d'eludir el pagament del tribut, emparant-se en el text de normes dictades amb diferent finalitat, sempre que produeixin un resultat equivalent al derivat del fet imposable. El frau de llei tributària haurà de ser declarat en expedient especial en què es doni audiència a l'interessat.

Els fets, actes o negocis jurídics executats en frau de llei tributària no impediran l'aplicació de la norma tributària eludida ni donaran lloc al naixement dels avantatges fiscals que es pretenien obtenir mitjançant aquests.

En les liquidacions que es realitzin com a resultat de l'expedient especial de frau de llei s'aplicarà la norma tributària eludida i es liquidaran els interessos de demora que corresponguin, sense que, a aquests sols efectes, sigui procedent la imposició de sancions.

5. En els actes o negocis en els quals es produeixi l'existència de simulació, el fet imposable gravat serà l'efectivament realitzat per les parts, amb independència de les formes o denominacions jurídiques utilitzades pels interessats.

Secció 3a. Fet Imposable

Article 3r.

1. El fet imposable és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixada per la llei i l'ordenança fiscal corresponent, per tal de configurar cada tribut, la realització del qual origina el naixement de l'obligació tributària. Les ordenances fiscals podran completar la determinació concreta del fet imposable mitjançant la menció de supòsits de no subjecció.

2. Els tributs s'exigiran d'acord amb la naturalesa jurídica del pressupost de fet definit per la llei o per l'ordenança, qualsevol que sigui la forma o denominació que els interessats li hagin donat i prescindint dels defectes que puguin afectar la seva validesa.

CAPÍTOL II. Subjectes Passius

Article 4t.

1. El subjecte passiu és la persona, natural o jurídica que, segons l'ordenança de cada tribut, resulta obligada al compliment de les prestacions tributàries, sigui com a contribuent o com a substitut d'aquest.

2. És contribuent la persona, natural o jurídica, a qui l'ordenança fiscal imposa la càrrega tributària derivada del fet imposable.

No perdrà mai la seva condició de contribuent qui, segons la llei o l'ordenança, hagi de suportar la càrrega tributària, encara que realitzi la seva traslació a altres persones.

3. És substitut del contribuent el subjecte passiu que, per imposició de la llei i de l'ordenança fiscal d'un determinat tribut, i en lloc d'aquell, està obligat a complir les prestacions materials i formals de l'obligació tributària.

Article 5è.

1. Tindran la consideració de subjectes passius, a les ordenances en les quals s'estableixi, les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició.

2. La concurrència de dos o més titulars en el fet imposable determinarà que restin solidàriament obligats davant la hisenda municipal, llevat que la llei o l'ordenança pròpia de cada tribut disposi el contrari.

Article 6è.

1. El subjecte passiu està obligat a:

a) Pagar el deute tributari.

b) Formular totes les declaracions o comunicacions que s'exigeixin per a cada tribut, tot consignant-hi el document nacional d'identitat o NIF establert per a les entitats jurídiques i adjuntant-hi la fotocòpia d'aquests.

c) Tenir a disposició de l'Administració municipal els llibres de comptabilitat, registre i altres documents que hagi de portar i conservar el subjecte passiu, d'acord amb la llei i segons s'estableixi en cada cas, a la corresponent ordenança.

d) Facilitar la pràctica d'inspeccions i comprovacions i proporcionar a l'Administració municipal les dades, els informes, els antecedents i els justificants que tinguin relació amb el fet imposable.

e) Declarar el seu domicili fiscal, conforme amb el que estableix l'article 18 d'aquesta Ordenança Fiscal General.

2. Les obligacions a què es refereixen els paràgrafs anteriors, mentre tinguin el caràcter d'accessòries, no es podran exigir un cop expirat el termini de prescripció de l'acció administrativa per fer efectiva l'obligació principal.

Article 7è.

La posició del subjecte passiu i els altres elements de l'obligació tributària no podran ser alterats per actes o convenis dels particulars. Aquests actes i convenis no tindran efectes davant de l'Administració, sense perjudici de les seves conseqüències juridicoprivades.

CAPÍTOL III. Responsables del tribut

Article 8è.

1. Les ordenances fiscals podran declarar, de conformitat amb la llei, responsables del deute tributari, juntament amb els subjectes passius, altres persones solidàriament o subsidiàriament.

2. Llevat de norma en contrari, la responsabilitat serà sempre subsidiària.

3. La responsabilitat abastarà la totalitat del deute tributari, amb excepció de les sancions.

El recàrrec de constrenyiment només serà exigible al responsable en el supòsit regulat en el paràgraf tercer de l'apartat següent.

4. En tot cas, la derivació de l'acció administrativa per exigir el pagament del deute tributari als responsables requerirà un acte administratiu en què, desprès de l'audiència prèvia a l'interessat, es declari la seva responsabilitat i se'n determini l'abast.

Aquest acte els serà notificat, amb expressió dels elements essencials de la liquidació, conferint-los des d'aquest instant tots els drets del deutor principal.

Transcorregut el període voluntari que es concedirà al responsable per a l'ingrés, si no s'efectua el pagament, la responsabilitat s'estendrà automàticament al recàrrec de constrenyiment i el deute li serà exigit en via de constrenyiment.

5. La derivació de l'acció administrativa als responsables subsidiaris requerirà la prèvia declaració de fallit del deutor principal i dels altres responsables solidaris, sense perjudici de les mesures cautelars que abans d'aquesta declaració puguin adoptar-se dins del marc legalment previst.

6. Quan siguin dos o més els responsables solidaris o subsidiaris d'un mateix deute, aquest es podrà exigir íntegrament a qualsevol d'ells.

Article 9è. Responsables solidaris

1. Respondran solidàriament de les obligacions tributàries totes les persones que siguin causants o col·laborin en la realització d'una infracció tributària.

2. En els supòsits de declaració consolidada, totes les societats integrants del grup seran responsables solidàries de les infraccions comeses en aquest règim de tributació.

Article 10è.

Els copartícips o cotitulars de les entitats jurídiques o econòmiques a què es refereix l'article 33 de la Llei general tributària respondran solidàriament i en proporció a les seves respectives participacions de les obligacions tributàries d'aquestes entitats.

Article 11è.

Respondran solidàriament del pagament del deute tributari pendent, fins a l'import del valor dels béns o drets que s'hagin pogut embargar, les següents persones:

a) Els qui siguin causants o col·laborin en l'ocultació maliciosa de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir la seva trava

b) Els qui, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament

c) Els qui, amb coneixement de l'embargament, col·laborin o consentin en l'aixecament dels béns

Article 12è. Responsables per adquisició d'explotacions o activitats econòmiques

1. Els deutes i responsabilitats tributaris derivats de l'exercici d'explotacions i activitats econòmiques per persones físiques, societats i entitats jurídiques seran exigibles als qui els succeeixin per qualsevol concepte en la respectiva titularitat, sense perjudici d'allò que per a l'herència acceptada a benefici d'inventari estableixi el Codi civil.

2. Qui vulgui adquirir l'esmentada titularitat, i desprès de la conformitat prèvia del titular actual, tindrà el dret de sol·licitar, davant l'Administració, certificació detallada dels deutes i responsabilitats tributàries derivades de l'exercici de l'explotació i activitats a què es refereix el paràgraf anterior. En cas que la certificació s'expedís amb contingut negatiu o no es facilités en el termini de dos mesos, quedaria exempt de la responsabilitat establerta en aquest article.

3. La responsabilitat abastarà els deutes liquidats i els pendents de liquidació, originats per l'exercici de les explotacions o activitats, incloses les rendes obtingudes d'aquelles.

4. Aquesta responsabilitat no és exigible als adquirents d'elements aïllats de les empreses respectives, llevat que les adquisicions aïllades, realitzades per una o diverses persones, permetin la continuació de l' explotació o activitat.

5. La responsabilitat de l'adquirent no allibera el transmetent de l'obligació de pagament. Ambdós, solidàriament, responen d'aquest.

6. No produiran efecte les certificacions, qualsevol que sigui el seu contingut, si la data de presentació de la sol·licitud per a la seva expedició resulta posterior a la d'adquisició de l'explotació o activitat econòmica de què es tracti.

Article 13è. Successors en els deutes tributaris

1. Els socis o partícips en el capital de societats o entitats dissoltes i liquidades respondran de les obligacions tributàries pendents d'aquestes fins al límit del valor de la quota de liquidació que se'ls hagi adjudicat.

2. Els successors mortis causa respondran de les obligacions tributàries pendents dels seus causants amb les limitacions que resultin del que disposa el Codi civil per a l'adquisició de l'herència.

Un cop produït el desés de l'obligat al pagament dels deutes tributaris, la gestió recaptadora continuarà amb els seus hereus i, si s'escau, legataris, sense més requisits que la constància del desés d'aquell i la notificació al successor, requerint-li el pagament del deute en els terminis previstos a l'article 20 o 108 del Reglament general de recaptació, segons la situació del deute en el moment del desés i amb les limitacions anteriorment esmentades.

Quan l'hereu al·legui haver fet ús del dret a deliberar, l'Administració tributària haurà d'esperar que hagi transcorregut el període concedit per fer-ho. Durant aquest període l'hereu podrà sol·licitar a l'Ajuntament certificació detallada dels deutes tributaris del causant en els mateixos termes que la certificació prevista per als successors en la titularitat d'explotacions o activitats econòmiques.

Mentre l'herència es trobi jacent, la gestió recaptadora dels deutes tributaris pendents podrà continuar, dirigint-se contra els béns i drets de l'herència i entenent-se amb qui ostenti l'administració o representació d'aquesta.

Article 14è. Responsables subsidiaris

Seran responsables subsidiaris de les obligacions tributàries, a part dels que assenyali l'ordenança del tribut:

a) Per les infraccions tributàries simples i de la totalitat del deute tributari en els casos d'infraccions greus comeses per les persones jurídiques, els administradors d'aquestes que no realitzin els actes necessaris que siguin de la seva incumbència per al compliment de les obligacions tributàries infringides, que consentin en l'incompliment pels qui depenen d'ells o que adoptin acords que facin possibles aquestes infraccions

b) Així mateix, seran responsables subsidiàriament, en tot cas, de les obligacions tributàries pendents de les persones jurídiques que hagin cessat en llurs activitats, els administradors d'aquestes

c) Els síndics, interventors o liquidadors de fallides, concursos, societats i entitats en general, quan per negligència o mala fe no realitzin les gestions necessàries per a l'íntegre compliment de les obligacions tributàries acreditades amb anterioritat a les esmentades situacions i que siguin imputables als respectius subjectes passius

d) Els adquirents de béns afectes per llei al deute tributari respondran amb ells, per derivació de l'acció tributària, si el deute no es paga. La derivació de l'acció tributària contra els béns afectes exigirà acte administratiu notificat reglamentàriament, i l'adquirent podrà fer el pagament, deixar que continuï l'actuació o reclamar contra la liquidació practicada o contra la procedència d'aquesta derivació

La derivació només abastarà el límit previst per la llei en assenyalar l'afecció dels béns.

Article 15è. Procediment de declaració de responsabilitat subsidiària

1. En els supòsits previstos per les lleis i les ordenances, els responsables subsidiaris estan obligats al pagament dels deutes tributaris quan concorrin les següents circumstàncies:

a) que els deutors principals i els responsables solidaris hagin estat declarat fallits, d'acord amb el que disposen els articles 163 i següents del Reglament general de recaptació

b) que s'hagi dictat un acte administratiu de derivació de responsabilitat

2. L'acte administratiu de derivació de responsabilitat serà dictat per l'alcalde, sense perjudici de les delegacions que pugui conferir, i serà notificat a l'interessat amb expressió de:

a) els elements essencials de la liquidació i el text íntegre de l'acord declarant la responsabilitat subsidiària i la quantitat que abasti aquesta

b) els mitjans d'impugnació que puguin ser exercitats pel responsable subsidiari, tant enfront la liquidació practicada com enfront l'extensió i els fonaments de la seva responsabilitat, amb indicació de terminis i òrgans davant els quals es poden interposar

c) Lloc, termini i forma de satisfer la quantitat a la qual s'estén la responsabilitat subsidiària, d'acord amb el que disposa l'article 20.2 del Reglament general de recaptació

3. Abans de la declaració de fallits dels deutors principals, l'òrgan de recaptació podrà adoptar les mesures cautelars que siguin procedents quan existeixin indicis racionals per presumir actuacions que puguin impedir la satisfacció del deute.

Article 16è. Obligats al pagament dels deutes tributaris

1. Estaran obligats al pagament dels deutes tributaris com a deutors principals, segons els casos:

a) els subjectes passius dels tributs, ho siguin com a contribuents o com a substituts

b) els retenidors i els qui hagin d'efectuar ingressos a compte de qualsevol tribut

c) els subjectes infractors, estiguin o no inclosos en els casos anteriors, per les sancions pecuniàries que els siguin imposades

2. A falta de pagament dels deutes tributaris per part dels deutors principals estan, així mateix, obligats a llur pagament:

a) els responsables solidaris

b) els adquirents d'explotacions o activitats econòmiques

c) els responsables subsidiaris, desprès de la declaració de fallit prèvia dels deutors principals i dels responsables solidaris

3. En el cas de societats o entitats dissoltes i liquidades, les seves obligacions tributàries pendents es transmetran als socis o partícips en el capital, que respondran d'elles solidàriament.

4. Els successors mortis causa dels obligats al pagament dels deutes tributaris enumerats en els apartats anteriors d'aquest article, se subrogaran en la posició de l'obligat a qui succeeixin.

Malgrat això, a la mort del subjecte infractor no es transmetran les sancions pecuniàries imposades al mateix.

5. Els obligats al pagament dels deutes tributaris responen del compliment de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs, llevat de les excepcions previstes en les lleis i , pel que fa als socis o partícips en el capital d'entitats dissoltes i liquidades i els successors mortis causa, els límits previstos a l'article 13 d'aquesta ordenança.

Article 17è. Representació

1. Els subjectes passius que tinguin capacitat d'obrar podran actuar mitjançant representant, amb qui s'entendran les successives actuacions administratives si no es fa manifestació en contra.

2. Per interposar reclamacions, desistir d'aquestes en qualsevol de les seves instàncies i renunciar drets en nom d'un subjecte passiu, s'haurà d'acreditar la representació amb poder vàlid mitjançant document públic o privat amb signatura legitimada notarialment o compareixença davant l'òrgan administratiu competent. Per als actes de pur tràmit es presumirà concedida la representació.

3. La falta o insuficiència de poder no impedirà que es tingui per realitzat l'acte de què es tracti, sempre que s'acompanyi aquest o s'esmeni el defecte dins del termini de deu dies, que l'Ajuntament haurà de concedir a aquest efecte.

4. En els supòsits d'entitats, associacions, herències jacents o comunitats de béns que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat actuarà en representació seva aquell qui l'ostenti, sempre que resulti acreditada de forma fefaent i si no s'ha designat representant es considerarà com a tal qui aparentment exerceixi la gestió o direcció i, en defecte d'aquest, qualsevol dels membres o partícips que integrin o componguin l'entitat o comunitat.

5. Pels subjectes passius que no tinguin capacitat d'obrar hi haurà d'actuar el seu representant.

6. Quan en el marc de la col·laboració social en la gestió tributària es presenti per mitjans telemàtics qualsevol document davant l'Administració Tributària, el presentador haurà d'ostentar la representació que sigui necessària en cada cas. L'Administració Tributària podrà instar, en qualsevol moment, l'acreditació d'aquesta representació.

CAPÍTOL IV. El domicili fiscal

Article 18è.

1. El domicili fiscal serà únic:

a) Per a les persones físiques, el de llur residència habitual

b) Per a les persones jurídiques, el de llur domicili social, sempre que en aquest estigui efectivament centralitzada la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. Si no és així, s'atendrà al lloc on radiquin aquestes gestió i direcció

2. L'Administració podrà exigir als subjectes passius que declarin llur domicili fiscal. Quan un subjecte passiu canviï el seu domicili n'haurà d'informar l'Ajuntament mitjançant una declaració expressa a aquest efecte, sense que el canvi de domicili produeixi efecte davant l'Administració, fins que es presenti l'esmentada declaració tributària. L'Administració podrà rectificar el domicili fiscal dels subjectes passius mitjançant la comprovació pertinent.

L'incompliment de l'obligació establerta en el paràgraf anterior constituirà infracció simple.

3. A l'efecte de l'eficàcia de les notificacions s'estimarà subsistent l'últim domicili declarat si no ha estat objecte de modificació per comprovació administrativa.

4. Els subjectes passius que resideixin a l'estranger durant més de sis mesos de cada any natural estaran obligats a designar un representant amb domicili en el territori espanyol a efectes de les seves relacions amb l'Hisenda municipal. Les persones jurídiques residents a l'estranger que desenvolupin activitats en el nostre país tindran el seu domicili fiscal en el lloc on radiqui l'efectiva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis.

CAPÍTOL V. La base

Article 19è.

1. La base imposable de cada tribut la determinaran la Llei i l'ordenança reguladora d'aquest dins dels següents règims:

a) estimació directa

b) estimació objectiva

c) estimació indirecta

2. Les bases determinades mitjançant els règims d'estimació directa i indirecta podran enervar-se per part del subjecte passiu mitjançant les proves corresponents.

Article 20è.

La determinació de les bases tributàries en règim d'estimació directa correspondrà a l'Administració i s'aplicarà servint-se de les declaracions o documents presentats o de les dades consignades en llibres i registres comprovats administrativament.

Article 21è.

Quan la manca de presentació de declaracions o les presentades pels subjectes passius no permetin a l'Administració el coneixement de les dades necessàries per a l'estimació completa de les bases imposables o dels rendiments, o quan aquests ofereixin resistència, excusa o negativa a l'actuació inspectora o incompleixin substancialment llurs obligacions comptables, les bases o els rendiments es determinaran en règim d'estimació indirecta utilitzant, per a això, qualsevol dels següents mitjans:

a) Aplicant les dades i els antecedents disponibles que siguin rellevants a aquest efecte

b) Utilitzant aquells elements que acreditin indirectament l'existència dels béns i de les rendes, així com d'ingressos, vendes, costos i rendiments que siguin normals en el respectiu sector econòmic, ateses les dimensions de les unitats productives o familiars que s'hagin de comparar en termes tributaris

c) Valorant signes, índexs o mòduls que es donin en els respectius contribuents, segons les dades o els antecedents que es posseeixin en supòsits similars o equivalents

Article 22è.

1. En règim d'estimació indirecta de bases tributàries, quan actuï la inspecció dels tributs, s'adjuntarà a les actes incoades per regularitzar la situació tributària als subjectes passius, retenidors o beneficiaris de les desgravacions, un informe raonat sobre:

a) Les causes determinants de l'aplicació del règim d'estimació indirecta

b) Justificació dels mitjans escollits per a la determinació de les bases o els rendiments

c) Càlculs i estimacions efectuats sobre la base dels anteriors

2. Les actes incoades en unió del respectiu informe es tramitaran pel procediment establert segons llur naturalesa i classe.

3. En aquells casos en què no intervé actuació de la inspecció dels tributs, l'òrgan gestor competent dictarà acte administratiu de la fixació de la base i la liquidació tributària que haurà de notificar a l'interessat amb els requisits a què es refereixen els articles 121 i 124 de la Llei general tributària i amb expressió de les dades indicades a les lletres a), b) i c) del número 1 anterior d'aquest article.

L'aplicació del règim d'estimació indirecta no requerirà acte administratiu previ que ho declari així sense perjudici dels recursos i les reclamacions que siguin procedents contra els actes i les liquidacions resultants d'aquell.

4. En els recursos interposats es podrà plantejar la procedència de l'aplicació del règim d'estimació indirecta.

Article 23è. Comprovació de valors

1. L'Administració podrà comprovar el valor de les rendes, productes, béns i altres elements del fet imposable d'acord amb els següents mitjans:

a) Capitalització o imputació de rendiments al percentatge que la llei o l'ordenança de cada tribut assenyali o estimació pels valors que figurin en els registres oficials de caràcter fiscal

b) Preus mitjos en el mercat

c) Cotitzacions en mercats nacionals i estrangers

d) Dictamen de perits de l'Administració

e) Taxació pericial contradictòria

f) Qualsevol altre mitjà que es determini específicament a la llei o ordenança de cada tribut

2. Les normes de cada tribut reglamentaran l'aplicació dels mitjans de comprovació assenyalats en el paràgraf anterior.

3. El subjecte passiu podrà, en tot cas, promoure la taxació pericial contradictòria en correcció dels altres procediments, dins del termini de la primera reclamació que procedeixi contra la liquidació efectuada sobre la base dels valors comprovats administrativament o, quan estigui previst, contra l'acte de comprovació de valors degudament notificat d'acord amb el que disposa l'article 52 de la Llei general tributària.

Article 24è. Base liquidable

S'entén per base liquidable el resultat de practicar, si s'escau, en la imposable, les reduccions establertes per la Llei pròpia de cada tribut o per l'ordenança fiscal corresponent.

Article 25è. Convenis

1. Quan l'ordenança fiscal ho prevegi, es podran establir convenis per fixar la quantitat global que constituirà la base imposable de les corresponents liquidacions.

2. Els convenis poden ser individuals i col·lectius i, en aquests darrers, s'assenyalarà la quota de cada obligat a pagar.

3. Els contribuents agrupats en conveni assumeixen, subsidiàriament i mancomunadament, l'obligació de cobrir el dèficit que es produeixi per manca d'ingrés de les quotes dels agrupats.

4. Aquells contribuents que hagin renunciat hauran d'aportar a l'Administració totes les dades necessàries per determinar les bases imposables per al règim d'estimació directa.

Article 26è. Sol·licitud de conveni

Les agrupacions de contribuents que sol·licitin conveni adreçaran una petició a l'Ajuntament.

Article 27è. Obligacions del conveni

Un cop aprovat el conveni s'estarà a les obligacions bilaterals establertes en aquest.

CAPÍTOL VI. Exempcions i bonificacions

Article 28è.

No s'atorgaran altres exempcions, bonificacions o reduccions que les concretament establertes o autoritzades per la Llei, els pactes o els tractats internacionals i recollides en les respectives ordenances fiscals. L'ordenança fiscal de cada tribut haurà de regular els supòsits de concessió de beneficis tributaris.

Article 29è.

1. Llevat de previsió legal expressa que indiqui el contrari, la concessió de beneficis fiscals té caràcter rogat, per la qual cosa aquests s'hauran de sol·licitar mitjançant instància adreçada a l'alcalde i s'hi hauran d'acompanyar els documents que fonamentin de manera suficient la petició.

2. Amb caràcter general, la concessió de beneficis fiscals no tindrà caràcter retroactiu. Per tant, els seus efectes es començaran a produir amb posterioritat a l'acord de concessió del benefici fiscal a partir del moment en què tingui lloc l'acreditament del tribut.

CAPÍTOL VII. Deute tributari

Secció 1a. El tipus de gravamen i el deute tributari

Article 30è.

La quota podrà determinar-se:

a) En funció del tipus de gravamen, aplicat sobre la base, que assenyali l'oportuna ordenança fiscal

b) En la quantitat resultant d'aplicar la tarifa

c) Per aplicació conjunta d'ambdós procediments

Article 31è.

1. Quan la determinació de les quotes o de les bases es faci en relació a categories vials s'aplicarà l'índex fiscal de carrers que figura a l'annex de la present ordenança .

2. Quan algun vial no aparegui comprès en l'esmentat índex, serà classificat com els carrers adjacents fins que l'Ajuntament procedeixi a incloure'l específicament, i produirà efectes a partir de l'1 de gener de l'any següent.

Article 32è. Deute tributari

1. El deute tributari estarà constituït per la quota definida anteriorment, pels pagaments a compte o fraccionats, les quantitats retingudes o que s'hagin hagut de retenir i els ingressos a compte.

2. També formaran part del deute tributari:

a) els recàrrecs exigits legalment sobre les bases o les quotes, siguin a favor de l'Ajuntament o d'altres ens públics

b) els recàrrecs acreditats per la presentació de declaracions liquidacions o autoliquidacions presentades fora de termini sense requeriment previ o les liquidacions derivades de declaracions presentades fora de termini sense requeriment previ, previstos a l'article 61.3 de la Llei general tributària

c) l'interès de demora, que serà l'interès legal del diner vigent durant el període impositiu en què aquell s'acrediti, incrementat en un 25%, llevat que la Llei de pressupostos generals de l'Estat n'estableixi un altre diferent (periodificant-se per anys)

d) el recàrrec de constrenyiment

e) les sancions pecuniàries

Secció 2a. Extinció del deute tributari

Article 33è.

El deute tributari s'extingirà, totalment o parcialment, segons els casos per:

a) Pagament, en la forma establerta en el títol III d'aquesta ordenança

b) Prescripció

c) Compensació

d) Condonació

e) Insolvència provada del deutor

Article 34è. Prescripció

Prescriuran als quatre anys els següents drets i accions:

a) El dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna

b) L'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats

c) L'acció per imposar sancions tributàries

d) El dret a la devolució d'ingressos indeguts

Article 35è.

El termini de prescripció començarà a comptar en els diversos supòsits a què es refereix l'article anterior de la següent manera:

En el cas a), des del dia en què finalitzi el termini reglamentari per presentar la corresponent declaració.

En el cas b), des de la data en què finalitzi el termini de pagament voluntari.

En el cas c), des del moment en què es varen cometre les respectives infraccions.

En el cas d), des del dia en què es va realitzar l'ingrés indegut.

Article 36è.

1. Els terminis de prescripció a què es refereixen les lletres a), b) i c) de l'article 34 s'interrompen:

a) Per qualsevol acció administrativa, realitzada amb coneixement formal del subjecte passiu, conduent al reconeixement, la regulació, la inspecció, l'assegurament, la comprovació, la liquidació i la recaptació del tribut reportat per cada fet imposable. Així mateix, els terminis de prescripció per a la imposició de sancions s'interrompran, a més de per les actuacions anteriorment esmentades, per la iniciació del corresponent procediment sancionador.

b) Per la interposició de reclamació o recursos de qualsevol classe

c) Per qualsevol actuació del subjecte passiu conduent al pagament o la liquidació del deute

2. El termini de prescripció a què es refereix la lletra d) de l'article 34 d'aquesta ordenança s'interromprà per qualsevol acte fefaent del subjecte passiu que pretengui la devolució de l'ingrés indegut o per qualsevol acte de l'Administració en què reconegui la seva existència.

Article 37è.

La prescripció s'aplicarà d'ofici, fins i tot en els casos en què s'hagi pagat el deute, sense necessitat que la invoqui o excepcioni l'obligat al pagament.

Article 38è.

1. La prescripció guanyada aprofita per igual a tots el obligats al pagament.

2. Interromput el període de prescripció per a un, s'entén interromput per a tots els obligats al pagament. Malgrat això, si aquests són mancomunats i només es reclama a un dels deutors la part que li correspongui, no s'interromp el termini per als altres.

3. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari.

Article 39è. Compensació

Els deutes tributaris que es trobin en fase de gestió recaptadora, tant voluntària com executiva, podran extingir-se per compensació amb els crèdits reconeguts per acte administratiu ferm a què tinguin dret els subjectes passius en virtut d'ingressos indeguts per qualsevol tribut o també amb altres crèdits ferms que hagi de pagar la corporació al mateix subjecte passiu.

Article 40è.

1. La compensació de deutes tributaris por tenir lloc d'ofici o a instància de l'obligat al pagament.

2. Quan la compensació es practiqui d'ofici, transcorregut el període voluntari de pagament, s'expedirà certificació de descobert o provisió de constrenyiment i es compensarà el deute, més el recàrrec de constrenyiment, amb el crèdit. La compensació es notificarà a l'interessat.

3. Quan la compensació tingui lloc a instància de l'obligat al pagament, el procediment s'iniciarà mitjançant sol·licitud, que es pot presentar tant en període voluntari de pagament com en període executiu.

En la sol·licitud de compensació s'haurà d'especificar:

a) El deute tributari la compensació del qual se sol·licita. Si ha estat determinat mitjançant autoliquidació, s'haurà d'aportar el model oficial degudament emplenat

b) Identificació del crèdit reconegut pendent de pagament i la suspensió, a instància de l'interessat, dels tràmits per al seu abonament, mentre no es comuniqui la resolució del procediment de compensació o si el crèdit ofert en compensació deriva d'un ingrés indegut per qualsevol tribut, s'acompanyarà còpia de l'acte o resolució que el reconegui i la declaració escrita del sol·licitant que aquest acte no està recorregut

Quan la sol·licitud de compensació es presenti en període voluntari de pagament, si al termini d'aquest període està pendent de resolució, no s'expedirà certificació de descobert o provisió de constrenyiment. Quan es presenti en període executiu, sense perjudici de la no suspensió del procediment, es podran paralitzar les actuacions d'alienació dels béns embargats fins a la resolució de la sol·licitud.

Quan de les actes que documentin els resultats d'una mateixa actuació d'investigació i comprovació de la situació tributària resultin liquidacions de diferent signe referides a un mateix subjecte passiu, l'Administració, d'ofici o a instància de l'interessat, acordarà la compensació dels deutes i crèdits fins on arribin aquests.

La resolució dels procediments de compensació s'haurà de dictar en el termini de sis mesos a comptar des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de l'Ajuntament. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat resolució, la sol·licitud es podrà entendre desestimada a efectes de la interposició dels recursos que siguin procedents.

4. Acordada la compensació, es declararan extingits els deutes i crèdits en la quantitat concurrent i es lliuraran a l'interessat els corresponents justificants de l'extinció del deute. La part del deute que excedeixi del crèdit i que no hagi estat compensada seguirà el procediment ordinari de cobrament. Si el crèdit és superior al deute, s'abonarà la diferència a l'interessat.

Article 41è. Condonació

1. Els deutes tributaris només podran ser objecte de condonació, rebaixa o perdó en virtut de llei, en la quantia i amb els requisits que s'hi determini.

2. La condonació extingeix el deute en els termes previstos per la llei que l'atorgui.

Article 42è. Insolvència provada

1. Els deutes tributaris que no hagin pogut fer-se efectius en els respectius procediments executius per insolvència provada del subjecte passiu i altres responsables, es declararan provisionalment extingits en la quantia procedent, mentre no es rehabilitin dins del termini de prescripció.

2. Si vençut aquest termini no s'ha rehabilitat el deute, aquest quedarà definitivament extingit.

Secció 3a. Garantia del deute tributari

Article 43è. Prelació general

La hisenda municipal gaudirà de prelació per al cobrament dels crèdits tributaris vençuts i no satisfets quan concorri amb creditors que no ho siguin del domini, la fermança, la hipoteca o qualsevol altre dret real degudament inscrit en el Registre amb anterioritat a la data en què es consigni el dret de la hisenda municipal, sense perjudici del que es disposa en els articles 73 i 74 de la Llei general tributària.

Article 44è. Hipoteca legal tàcita

1. En els tributs que gravin periòdicament els béns o els drets inscriptibles en un registre públic o llurs productes directes, certs o presumptes, l'Ajuntament tindrà preferència sobre qualsevol altre creditor o adquirent, encara que aquests hagin inscrit llurs drets, per al cobrament dels deutes no satisfets corresponents a l'any natural en què s'exerciti l'acció administrativa de cobrament i a l'immediatament anterior.

2. A l'efecte del que es disposa al número anterior s'entén que s'exercita l'acció administrativa de cobrament quan s'inicia el procediment de recaptació en període voluntari.

Article 45è. Successió en activitats econòmiques

Els deutes i les responsabilitats tributaris derivats de l'exercici d'explotació i activitats econòmiques per persones físiques, societats i entitats jurídiques seran exigibles als que els succeeixin per qualsevol concepte en la respectiva titularitat en els termes i d'acord amb el procediment previst a l'article 12 d'aquesta ordenança.

Article 46è. Adquisició de béns afectes

1. Els adquirents de béns afectes per llei al deute tributari respondran amb ells, per derivació de l'acció tributària, si el deute no es paga.

2. La derivació de l'acció tributària contra els béns afectes exigirà acte administratiu notificat reglamentàriament i l'adquirent podrà fer el pagament, deixar que segueixi l'actuació o reclamar contra la liquidació practicada o contra la procedència d'aquesta derivació.

3. La derivació abastarà només el límit previst per la llei en assenyalar l'afecció dels béns.

CAPÍTOL VIII. Infraccions i sancions tributàries.

Article 47è.

1. Són infraccions tributàries les accions i les omissions tipificades i sancionades a les lleis. Les infraccions tributàries són sancionables àdhuc a títol de simple negligència.

2. Seran subjectes infractors les persones físiques o jurídiques que realitzin les accions o les omissions tipificades com a infraccions a les lleis i, en particular, les que es refereixen a l'apartat 3 de l'article 77 de la Llei general tributària, que són els següents:

a) els subjectes passius dels tributs, contribuents o substituts

b) els retenidors i els obligats a ingressar a compte

c) la societat dominant en el règim de declaració consolidada

d) les entitats en règim de transparència fiscal

e) els obligats a subministrar informació o prestar col·laboració a l'Administració segons allò establert als articles 111 i 112 de la Llei general tributària i a les normes reguladores de cada tribut

f) el representant dels subjectes obligats sense capacitat d'obrar

3. Les accions o les omissions tipificades a les lleis no donaran lloc a responsabilitat per infracció tributària en els següents supòsits:

a) quan les realitzin persones sense capacitat d'obrar

b) per causa de força major

c) quan deriven d'una decisió col·lectiva, per aquelles que hagin salvat el seu vot o no hagin assistit a la reunió en què es va prendre aquesta

d) quan s'hagi disposat de la diligència necessària en el compliment de les obligacions i deures tributaris. En particular s'entendrà que s'ha disposat de la diligència necessària quan el contribuent hagi presentat una declaració veraç i completa i hagi practicat, si s'escau, la corresponent autoliquidació, emparat en una interpretació raonable de la norma.

En aquest cas, al regularitzar-se la situació tributària dels subjectes passius o els restants obligats, s'exigirà, a més de la quota, l'import de la retenció o l'ingrés a compte, devolució, beneficis fiscals i recàrrecs que, en qualsevol cas, siguin procedents, al corresponent interès de demora.

4. En els supòsits en què les infraccions poguessin ser constitutives de delictes contra la hisenda pública regulats en el Codi penal, l'Administració passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent i s'abstindrà de seguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no dicti sentència ferma.

La sanció de l'autoritat judicial exclourà la imposició de sanció administrativa.

Si no s'ha estimat l'existència del delicte l'Administració continuarà l'expedient sancionador sobre la base dels fets que els tribunals hagin considerat provats.

Article 48è.

Les infraccions tributàries podran ser simples i greus.

Article 49è.

1. Constitueixen infraccions simples l'incompliment d'obligacions o deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no subjecte passiu, per raó de la gestió dels tributs, quan no constitueixin infraccions greus, i no operin com a element de graduació de la sanció.

En especial, constitueixen infraccions simples:

a) la manca de presentació de declaracions tributàries pròpies de cada exacció

b) la presentació de declaracions tributàries amb dades falses, errònies o incompletes

c) l'incompliment dels deures de subministrar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, deduïts de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb terceres persones, establertes als articles 111 i 112 de la Llei general tributària

d) l'incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal

e) la manca de consignació o consignació inexacta del número d'identificació fiscal (NIF) en totes aquelles declaracions, comunicacions o escrits relacionats amb la gestió dels tributs que es presentin davant de l'Administració municipal

f) la resistència, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària municipal, ja sigui en fase de gestió, inspecció o recaptació.

g) l'incompliment de les obligacions de facturació i, en general, d'emissió, entrega i conservació de justificants o documents equivalents.

2. Dins dels límits establerts per la llei, les ordenances dels tributs podran especificar supòsits d'infraccions simples, d'acord amb la naturalesa i les característiques de la gestió de cadascun.

Article 50è.

Constitueixen infraccions greus les següents conductes:

a) Deixar d'ingressar, dintre dels terminis reglamentàriament assenyalats, la totalitat o part del deute tributari, excepte que es regularitzi amb l'aplicació del recàrrec per presentació de la declaració o l'autoliquidació fora de termini, o sigui procedent l'aplicació del recàrrec de constrenyiment

b) No presentar, presentar fora de termini després del requeriment previ de l'Administració tributària, o de forma incompleta o incorrecta les declaracions o els documents necessaris perquè l'Administració tributària pugui practicar la liquidació d'aquells tributs que no s'exigeixin pel procediment d'autoliquidació

c) Gaudir o obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions

d) Les altres assenyalades a l'article 79 de la Llei general tributària

Article 51è.

Les infraccions tributàries se sancionaran segons els casos, mitjançant:

1. Multa pecuniària fixa o proporcional. La multa proporcional s'aplicarà sobre la quota tributària i, si s'escau, sobre els recàrrecs enumerats a l'article 58.2 de la LGT, sobre les quantitats que s'hagin deixat d'ingressar o sobre l'import dels beneficis o devolucions indegudament obtinguts

2. Pèrdua durant un termini de fins a 5 anys de la possibilitat d'obtenir subvencions i del dret de gaudir dels beneficis fiscals

3. Prohibició, durant un termini de fins a 5 anys, per formalitzar contractes amb l'Ajuntament o altres ens públics

4. Suspensió, per termini de fins a un any, de l'exercici de professions oficials o càrrec públic

Article 52è.

Les sancions tributàries pecuniàries seran acordades i imposades per l'òrgan que hagi de dictar l'acte administratiu pel qual es practiqui la liquidació provisional o definitiva dels tributs.

Article 53è. Gradació de les sancions

Les sancions tributàries es graduaran atenint-se en cada cas concret a:

a) La comissió repetida d'infraccions tributàries. Quan tingui lloc aquesta circumstància en la comissió d'una infracció greu, el percentatge de la sanció mínima s'incrementarà entre 10 i 50 punts.

b) La resistència, negativa o obstrucció a l'acció investigadora de l'Administració tributària. Quan tingui lloc aquesta circumstància en la comissió d'una infracció greu, el percentatge de la sanció mínima s'incrementarà entre 10 i 50 punts.

c) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció o la comissió d'aquesta a través de persona interposada. A aquests efectes es consideren principalment mitjans fraudulents, els següents:

L'existència d'anomalies substancials en la comptabilitat i la utilització de factures justificants o altres documents falsos o falsejats.

Quan tingui lloc aquesta circumstància en la comissió d'una infracció greu, el percentatge de la sanció mínima s'incrementarà entre 20 i 75 punts.

d) L'ocultació a l'Administració, mitjançant la falta de presentació de declaracions o la presentació de declaracions incompletes o inexactes, de les dades necessàries per a la determinació del deute tributari cosa que originarà una disminució d'aquesta (sols infracció greu).

Quan tingui lloc aquesta circumstància en la comissió d'una infracció greu, el percentatge de la sanció mínima s'incrementarà entre 10 i 50 punts.

e) Falta de compliment espontani o retard en el compliment de les obligacions o deures formals o de col·laboració (sols infracció simple).

f) La transcendència per a l'eficàcia de la gestió tributària de les dades, els informes o els antecedents no facilitats i, en general, de l'incompliment de les obligacions formals, de les d'índole comptable o registral i de col·laboració o informació a l'Administració tributària (sols infracció simple).

Els criteris de graduació són aplicables simultàniament.

La quantia de les sancions per infraccions tributàries greus es reduirà en un 30%, quan el subjecte infractor o, si escau, el responsable, manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que es formuli.

Article 54è. Sancions per infraccions simples

Els casos tipificats com a infracció simple seran sancionats per cada fet o omissió amb multa pecuniària fixa de 30,05 a 901,52 euros, i en particular amb les quanties següents:

1. En el procediment de gestió tributària les infraccions tributàries se sancionaran segons els casos, mitjançant el següent:

a) La falta de presentació, la presentació fora de termini o la presentació incorrecta de les declaracions a què estiguin obligats els subjectes passius i els responsables per raó de la gestió dels tributs locals, quan no constitueixi infracció greu. Es considerarà d'especial transcendència per a aquesta gestió i se sancionarà amb l'import de 150,25 euros per cadascuna de les declaracions no presentades

b) No atendre en qualsevol cas els requeriments efectuats en via de gestió tributària se sancionarà amb un import de 90,15 euros

c) L'import previst a les lletres a) i b) anteriors serà de 300,51 euros quan l'infractor hagi estat sancionat durant els cinc anys anteriors i mitjançant resolució ferma, per una infracció simple pel mateix tribut o per dues infraccions simples per altres tributs municipals. Si els expedients ferms són dos o més en el primer cas i tres o més en el segon, la sanció serà de 601,01 euros

2. En el procediment d'inspecció tributària les infraccions tributàries se sancionaran segons els casos, mitjançant el següent:

a) La falta de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes, quan no constitueixi infracció greu, se sancionarà amb l'import de 150,25 euros per cada declaració no presentada

b) La resistència, excusa o negativa a les actuacions de la inspecció tributària, i en particular quan no s'atenguin dues actuacions que li són pròpies. Així també, quan en el transcurs d'aquestes no s'aportin els documents, justificants o antecedents requerits, se sancionarà amb l'import de 90,15 euros

c) L'import previst a les lletres a) i b) anteriors serà de 601,01 euros quan l'infractor hagi estat sancionat durant els cinc anys anteriors i mitjançant resolució ferma, per una infracció simple pel mateix tribut o per dues infraccions simples per altres tributs municipals. Si els expedients ferms són dos o més en el primer cas i tres o més en el segon, la sanció serà de 901,52 euros

3. En el procediment de recaptació tributària les infraccions tributàries se sancionaran segons els casos, mitjançant el següent:

a) L'incompliment dels deures de subministrar dades, informes o antecedents deduïts de les relacions dels obligats amb terceres persones. La sanció serà de 150,25 euros per cada dada omesa, falsejada o incompleta que hauria de figurar a les declaracions, o ser aportada en virtut dels requeriments efectuats

b) L'incompliment de les obligacions de col·laboració en la recaptació de tributs i en particular obligacions d'execució de les ordres d'embargament, serà sancionat amb l'import de 300,51 euros

c) S'entendrà que existeix resistència, negativa o obstrucció a l'actuació recaptatòria quan no s'atenguin dos requeriments consecutius amb el mateix objecte, l'import de la sanció serà de 300,51 euros

d) L'import previst a les lletres a) i b) anteriors serà de 601,01 euros quan l'obligat hagi estat sancionat durant els cinc anys anteriors per la mateixa conducta. La sanció serà de 901,52 euros si els expedients ferms són dos o més, en aquest termini i en relació al mateix obligat

Dins de cada procediment s'intenta tipificar les infraccions pròpies d'aquest i establir l'import de les sancions simples, sense perjudici de l'aplicació del marc legal establert a la Llei general tributària i el futur desenvolupament pel reglament corresponent.

Article 55è. Sancions per infraccions greus

1. Les infraccions tributàries greus seran sancionades amb multa pecuniària proporcional del

50% al 150% del deute tributari o dels beneficis o devolucions obtinguts indegudament.

2. Així mateix, seran exigibles interessos de demora pel temps transcorregut entre la finalització del termini voluntari de pagament i el dia que es practiqui la liquidació que regularitzi la situació tributària.

Article 56è.

1. La responsabilitat derivada de les infraccions s'extingeix amb el pagament o el compliment de la sanció, o per prescripció.

2. Les sancions tributàries només podran ser condonades en forma graciable, cosa que es concedirà discrecionalment per part de l'alcalde. Serà necessària la sol·licitud prèvia dels subjectes infractors o responsables i que renunciïn expressament a l'exercici de tota acció d'impugnació corresponent a l'acte administratiu.

3. A la mort dels subjectes infractors, les obligacions tributàries pendents es transmetran als hereus o legataris, sense perjudici del que estableix la legislació civil per a l'adquisició de l'herència. En cap cas no seran transmissibles les sancions.

CAPÍTOL IX.

Secció 1a. Revisió d'actes en via administrativa

Article 57è. Revisió d'actes nuls

1. Correspondrà a Ple de la corporació, sense perjudici de les delegacions que pugui fer en l'Alcalde o la Comissió de Govern, previ dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, la declaració de nul·litat de ple dret dels actes següents:

a) Els dictats per òrgan manifestament incompetent

b) Els que siguin constitutius de delicte

c) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

2. El procediment de nul·litat podrà iniciar-se d'ofici o a instància de l'interessat.

3. En el procediment es donarà audiència a les persones a favor de les quals l'acte ha reconegut drets.

Article 58è. Revisió d'actes anul·lables

Seran revisables pel Ple de l'Ajuntament, sense perjudici de les facultats de delegació en l'alcalde o la Comissió de Govern, mentre no hagi prescrit l'acció administrativa, els actes dictats en via de gestió tributària quan es trobin en els casos següents:

a) Els que, desprès de l'expedient previ en el qual s'hagi donat audiència a l'interessat, s'estimi que infringeixen manifestament la llei

b) Quan s'aportin noves proves que acreditin elements del fet imposable íntegrament ignorats per l'Administració en el moment de dictar l'acte objecte de la revisió

Article 59è. Devolució d'ingressos indeguts

1. Els contribuents i els seus hereus o drethavents tindran dret a la devolució dels ingressos que hagin realitzat indegudament en el Tresor amb ocasió del pagament dels deutes tributaris, aplicant-se l'interès de demora regulat a l'article 32.2, c) d'aquesta ordenança. També es transmetrà aquest dret en cas de fusió de l'entitat titular d'aquest dret a l'entitat nova o a l'absorbent i en el supòsit d'escissió total o parcial a les entitats beneficiàries de l'escissió.

Si l'ingrés s'ha realitzat abans del dia 19 de març de 1998, data de l'entrada en vigor de la llei 1/1998, de 26 de febrer, reguladora dels drets i les garanties dels contribuents, des de la data de l'ingrés fins a aquesta data l'interès que s'haurà d'aplicar és l'interès legal vigent el dia de l'ingrés.

2. Supòsits de devolució:

a) Quan s'hagi produït una duplicitat en el pagament de deutes o obligacions tributàries

b) Quan la quantitat pagada hagi estat superior a l'import dels deutes tributaris liquidats per l'Administració o autoliquidats pel propi obligat al pagament

c) Quan s'hagin ingressat, després de prescriure l'acció per exigir-ne el pagament, deutes tributaris liquidats per l'Administració o autoliquidats per l'obligat tributari, i quan s'hagin satisfet deutes l'autoliquidació dels quals hagi estat realitzada estant prescrit el dret de l'Administració per practicar l'oportuna liquidació

d) Quan l'Administració rectifiqui, d'ofici o a instància de l'interessat, qualsevol error material, de fet o aritmètic sofert en una liquidació o un altre acte de gestió tributària, i l'acte objecte de rectificació hagi motivat un ingrés indegut

e) Pel que fa a les quantitats ingressades en concepte de sancions pecuniàries, els subjectes infractors tindran dret a la devolució quan resulti així de l'exercici de les facultats de condonació graciable previstes a l'ordenament jurídic en relació a les sancions tributàries. També tindran el mateix dret els hereus o drethavents del subjecte infractor quan la mort del subjecte infractor tingui lloc abans d'haver adquirit fermesa l'acte d'imposició de les sancions.

3. Contingut de la devolució:

La quantitat a retornar a conseqüència d'un ingrés indegut estarà constituïda per:

a) Import de l'ingrés indegudament efectuat i reconegut a favor de l'obligat tributari

b) Recàrrec, costes i interessos satisfets durant el procediment, quan l'ingrés s'hagi realitzat per via de constrenyiment, llevat el cas de devolució de les quantitats ingressades en concepte de sancions pecuniàries previst a la lletra e) del paràgraf anterior.

c) Interès de demora vigent durant el període en el qual s'acrediti aplicat a les quantitats indegudament ingressades pel temps transcorregut des de la data del seu ingrés en el Tresor fins la proposta de pagament.

El pagament efectiu haurà de produir-se en el termini de tres mesos des de la data de la proposta de pagament, que coincidirà amb la data de la resolució que acordi la devolució.

4. Especialitats del procediment per al reconeixement del dret a la devolució:

a) El procediment podrà iniciar-se d'ofici o a instància de l'interessat. En aquest últim cas, s'haurà de justificar l'ingrés indegut i s'haurà de declarar expressament el mitjà pel qual s'hagi de fer la devolució, que pot ser transferència bancària, xec o compensació.

b) Prescriurà als quatre anys el dret a la devolució d'ingressos indeguts. Un cop reconeguda la procedència de la devolució, prescriurà, així mateix, als quatre anys el dret per exigir el seu pagament, si aquest no és reclamat pels creditors legítims. En cas d'autoliquidacions la sol·licitud es podrà fer un cop presentada l'autoliquidació i abans que l'Administració hagi practicat l'oportuna liquidació definitiva o, en defecte d'aquesta, abans que hagi prescrit tant el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació com el dret a la devolució de l'ingrés indegut.

c) Quan se sol·liciti la devolució d'un ingrés indegut, ja sigui conseqüència d'una liquidació o d'una declaracióliquidació o autoliquidació, davant l'Administració tributària i aquesta no notifiqui la resolució en el termini de tres mesos, l'obligat tributari podrà considerar desestimada la seva petició a l'efecte d'interposar el recurs o reclamació que sigui procedent.

d) En els casos d'autoliquidacions, la resolució que es dicti en el procediment tindrà caràcter de liquidació provisional. En aquests mateixos casos s'entendrà reconegut el dret a la devolució quan resulti així de l'oportuna liquidació provisional o definitiva practicada per l'òrgan competent.

5. Execució de la devolució:

a) Dictada la resolució per la qual es reconeix el dret a la devolució d'un ingrés indegut, es notificarà a l'interessat i s'expedirà el corresponent manament de pagament en favor de la persona o entitat creditora, sense necessitat d'esperar la fermesa de la resolució.

b) Serà procedent la devolució de forma immediata d'un ingrés efectuat en el Tresor amb ocasió del pagament d'un deute tributari quan resulti del compliment o la resolució d'un recurs o reclamació de naturalesa administrativa o d'una sentència o resolució judicial; quan resulti de liquidacions provisionals o definitives practicades pels òrgans competents i quan es dedueixi d'un acord o resolució administrativa diferent dels anteriorment esmentats que suposin la revisió o anul·lació d'actes administratius que hagin donat lloc a l'ingrés d'un deute tributari en quantia superior a la que sigui legalment procedent. En aquests supòsits, les resolucions administratives o judicials s'executaran en els seus propis termes, i serà suficient el testimoni de la sentència o resolució judicial o el corresponent acord o resolució administrativa o còpia certificada d'aquest perquè els òrgans competents procedeixin a efectuar la devolució, comprovant únicament que l'acord o resolució sigui ferm, que l'ingrés hagi tingut lloc i que no s'hagi procedit a la devolució d'aquest o hagi prescrit el dret a la devolució.

6. No seran objecte de devolució els ingressos tributaris efectuats en virtut d'actes administratius que hagin adquirit fermesa. Malgrat això, els obligats tributaris podran sol·licitar la devolució d'ingressos efectuats en el Tresor instant la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària que hagin incorregut en motiu de nul·litat de ple dret, que infringeixin manifestament la llei o es trobin en qualsevol altre supòsit anàleg recollit en els articles 153,154 i 171 de la Llei general tributària i en lleis o disposicions especials.

Article 60è. Rectificació d'errors

L'Administració municipal rectificarà, en qualsevol moment, d'ofici o a instància de l'interessat, els errors materials o de fet i els aritmètics, sempre que no hagin transcorregut quatre anys des que es va dictar l'acte objecte de rectificació.

Article 61è.

No seran revisables en cap cas els actes administratius confirmats per sentència judicial ferma.

Article 62è.

La regulació anteriorment establerta en relació als procediments especials de revisió s'aplicarà també als actes dictats en matèria de gestió de la resta d'ingressos de dret públic de les entitats locals.

Article 63è.

Fora dels casos previstos en aquesta secció, l'Administració tributària no podrà anul·lar els seus propis actes declaratius de drets, i per aconseguir la seva anul·lació, prèviament, haurà de declarar-los lesius per a l'interès públic i impugnar-los en via contenciosa administrativa.

Secció 2a. Recursos

Article 64è. Recurs de reposició

1. Contra els actes sobre aplicació i efectivitat dels tributs i altres ingressos de dret públic de l'Ajuntament s'haurà d'interposar el recurs de reposició previst a l'article 14 de la Llei 39/1988, d'hisendes locals, sense perjudici dels supòsits en els quals la llei preveu la possibilitat de formular reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals. En aquests casos, quan els actes hagin estat dictats per l'Ajuntament, el recurs de reposició serà previ a la reclamació economicoadministrativa.

2. El recurs de reposició s'interposarà en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la notificació expressa de l'acte la revisió del qual se sol·licita o al de la finalització del període d'exposició pública dels corresponents padrons o matrícules de contribuents o obligats al pagament.

En el cas de tributs satisfets mitjançant autoliquidació, prèviament a la interposició del recurs de reposició, l'interessat ha d'instar davant l'Ajuntament

Finalistes del IV premis TAW a l'Accessibilitat Web Pautes d'Accessibilitat per al Contingut en la Web (WCAG) 1.0 Distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació Segell infoparticipa 2014

© Ajuntament de Sant Boi de Llobregat - Pl. Ajuntament, 1 - 08830 Sant Boi de Llobregat - Tel. 93 635 12 00 - Fax 93 630 18 56 - Avís legal - Accessibilitat - webmaster - mapa del web - Protecció de dades